ESTANYS DE VIDAL

Per a mi la millor sortida de la Vall de Capdella. Visitem uns estanys naturals i gairebé simètrics, és un conjunt molt equilibrat.

DURADA

Podem fer la rura sencera en unes 4-5 h.

DESNIVELL

Si pugem només als estanys el desnivell serà d’uns 550m., però si pugem al Pic de Vidal, ens enfilarem fins als 750 m.

COM ARRIBAR-HI

Sortirem de l’Hotel Solé en direcció al Pont de Suert pe la N- 260, a uns 11 quilòmetres ens trobem el poble de Senterada, trencarem a la dreta per la L- 503, passem el pont del riu Bosia, cap a la Vall Fosca, en direcció Capdella. Procurarem sortir aviat, doncs hem d’agafar el funicular d’Estany Gento, el primer surt a les 8 del matí i el segon a les 9, cal però preguntar els horaris, doncs poden canviar.

Un cop arribem a l’Estany Gento agafarem un camí ben marcat en direcció refugi de Colomina i estany Tort, deixarem a l’esquerra un camí que baixa, continuarem recte, en unes quantes marrades arribarem a l’Estany Tort, represat, és un dels més llargs del Pirineu, arribarem a un via d’un carrilet que es va usar per fer les obres de principies del segle XX, continuarem per la dreta cap al Refugi de Colomina, amb guarda i servei de bar i allotjament.

Un cop arribats prop del refugi continuarem per l’esquerra, vorejant l’estany, que també està represat, anem en direcció est i quan el camí enfila el nord podem optar per pujar als Vidals des de l’estany de Colomina de Dalt, si agafem aquesta opció veurem munts de pedra, fites que ens marquen el camí gairebé imperceptible que passa pel mig de la tartera, de seguida arribem al bonic estany de Colomina de Dalt, aquest està sense presa, voregem per la part dreta i anirem enlairant-nos fins arribar a una mena de coll, hi ha algun pas a la pujada que s’ha de vigilar.

Un cop estem en aquest coll veurem sota nostre l’estany de Vidal de Baix, el més gran de tots els Vidals, travessarem la tartera que tenim a la dreta sense perdre alçada, i anirem a pujar als Vidals d’Amunt per on desaigua l’estany de Vidal oriental, la pujada és amb fortes rampes i terreny solt, cal vigilar..

Un cop hem arribat al Vidal oriental un llom de terra ens separa del Vidal occidental i de l’altre Vidal que està sota d’aquest, són els estanys més alts de la zona, estan situats gairebé a 2.700 m. Abans de l’inici del canvi climàtic, o sigui als anys 80, aquest estanys presentaven glaç fins a sant Jaume, a finals de juliol.

Llavors podem optar, per arrodonir la caminada, amb la pujada al pic de Vidal (2,902 m.) o al pic de Tort (2.886 m.) quan estem a la zona de terra entre els dos estanys i mirem al nord el de la dreta és el de Vidal, la pujada és senzilla i les vistes dels dos són diferents.

Un cop hem gaudit de les vistes i d’aquest meravellós espectacle reprenem la tornada, que la podem fer per una altra ruta, per això vorejarem el Vidal oriental fins a buscar un coll que queda entre l Pic de Vidal i una altra elevació a la dreta, continuarem baixant pel coll sempre per l’obaga, ja es veuen uns estanyols i l’estany petit de Saburó, un cop passat aquest ja veiem el de Saburó, anem descendint fins a trobar la presa de l’esmentat Estany, allí trobarem el camí que va al refugi de Josep Mª Blanch, a la zona de Peguera, continuarem per la dreta i arribem a l’estany de Mar, cal vigilar en la baixada pel pas de l’Os. Anem seguint el marge de l’estany de Mar, després el de Colomina i ja enllacem amb el camí que havíem fet al matí, per on retornarem a l’Estany Gento i el funicular, que ens durà al Pla de Sallente on havíem deixat el cotxe.

MILLOR ÈPOCA DE VISITA

Des de finals de primavera a mitjans de tardor. Hi ha una ruta d’esquí de muntanya que passa per la zona.

QUE FER-HI

Caminar, fotografia, escalada, pesca

Photo:Isidre Blanch